Què opines sobre la qualitat de la traducció automàtica (TA) actual?
La traducció automàtica actual ha fet un salt qualitatiu molt significatiu des de l’adopció de les xarxes neurals. La veritat és que moltes traduccions automàtiques neurals no cal revisar-les. Els traductors han de familiaritzar-se amb aquest nou enfocament.
Quins són els errors més comuns en postedició en comparació amb la revisió de traduccions humanes?
En la revisió de traduccions humanes, els revisors es fixen en les “distraccions” dels traductors. Poden ser errors ortogràfics, terminològics, canvis de sentit, copiar incorrectament una xifra o un cognom, etc. Fins a cert punt, el revisor pot entendre el que ha passat a la “mala” traducció. En la traducció automàtica neural, la màquina no es despista. No hi ha errors ortogràfics i la màquina produeix uns resultats força correctes gramaticalment. Els errors són més difícils de detectar perquè poden passar molt desapercebuts. No obstant això, poden ser canvis de sentit catastròfics.
Un posteditor ha de desenvolupar unes habilitats diferents a les d’un revisor?
En la revisió humana, normalment confiem en la traducció i ens posem alerta quan alguna cosa no encaixa. A la postedición cal prestar molta més atenció i desconfiar sempre de la versió traduïda, encara que sembli molt correcta. L’enfocament davant la tasca és diferent. En certa manera, requereix més esforç mental.
En quines combinacions d’idiomes s’obtenen uns resultats millors en traducció automàtica?
En les combinacions d’idiomes propers i en les combinacions en què hi ha molt corpus de referència que els motors de traducció automàtica poden emprar per crear les equivalències.
I en quins textos o sectors s’obtenen uns resultats millors de TA?
No depèn de textos o sectors, sinó més aviat del fet que el motor de traducció automàtica tingui introduïts prèviament molts textos bilingües i monolingües del mateix tipus o sector que traduïm. Així, per exemple, la TA de WIPO Translate, especialitzada en la traducció de patents, pot oferir esborranys de TA que són molt útils per aconseguir terminologia, perquè conté la terminologia de milions de patents. Per als traductors humans, buscar la terminologia especialitzada pot ser una tasca molt àrdua.
Actualment, quins són els millors motors de traducció automàtica? Ens en podries dir dos?
Prefereixo no respondre aquesta pregunta per no promocionar empreses concretes. La meva recomanació seria provar i comparar motors, perquè els resultats poden variar en funció de l’àmbit d’especialitat i la combinació lingüística. El que sí que voldria comentar és que a més dels motors estàndard també hi ha els motors que es poden personalitzar. Moltes empreses i institucions opten per motors personalitzats que poden adaptar amb la seva terminologia i documentació, de manera que els resultats poden ser millors que amb motors estàndard.
I què en sabem de la productivitat en postedició? Quantes paraules es postediten en una hora?
Depèn de la qualitat de la TA, l’especialitat, els coneixements del traductor, etc. En qualsevol cas, la productivitat és molt més gran en postedició que en traducció. Algunes empreses comenten que es poden arribar a posteditar 7.000 paraules/dia.
Creus que actualment es forma els futurs traductors per a la tasca de la postedició?
Sí. Tot i que no hi ha assignatures amb aquest nom (això requeriria un canvi de pla d’estudis), la veritat és que cada vegada hi ha més docents que incorporen continguts de postedició en les assignatures. Em consta que molts docents ja incorporen la postedició a les classes.
Segons la teva opinió, els alumnes perceben la traducció automàtica i les eines TAO com una cosa positiva? I els companys de professió?
Sí, sens dubte. Recordo un professor que prohibia als alumnes emprar TA en les traduccions de classe i va admetre en una conferència que ell emprava TA com a esborrany per a les seves traduccions professionals. L’opinió sobre la TA i la TAO és positiva. Una altra cosa és que es vulgui admetre en públic.
Molts traductors veuen la traducció automàtica com una amenaça. Què els diries?
Que tenen raó. Moltes traduccions ja es fan i es faran cada vegada més amb traducció automàtica. No obstant això, la traducció només és una fase del servei lingüístic complet. Des del meu punt de vista, com a traductors hem estat massa centrats en el text com a unitat de treball, i és clar que la TA és una amenaça per a la traducció de textos. No obstant això, el servei lingüístic va molt més enllà del text. Inclou la gestió de projectes, la gestió de formats, la gestió de clients, les tasques complementàries (maquetació, imatges, adaptacions, multimèdia), la gestió de qualitat, etc. Aquesta reflexió és fruit de la meva experiència com a docent i coordinadora del màster en Tradumàtica, que considera el servei lingüístic des de tots els vessants, i no en va és el màster amb més inserció laboral de la facultat. En resum, en el futur els traductors hauran de servir una mica per a tot.
Quina creus que serà la funció del traductor humà d’aquí a 5 anys?
Sens dubte, en moltes especialitats els traductors faran més postedició que traducció. Com comentava abans, el traductor humà, per sobreviure, podria orientar-se cap a altres tasques del servei lingüístic (enfocament macro) o bé orientar-se a ser el millor en la seva llengua materna (enfocament micro).
Per a un traductor que després de llegir aquesta entrevista vulgui formar-se en postedició, quin curs li recomanaries? Hi ha formació específica en postedició que no s’inclogui en un grau o un màster?
Precisament, des de Tradumàtica coordinem el projecte europeu MultitraiNMT “Machine Translation Training for Multilingual Citizens” (multitrainmt.eu), en què elaborem un llibre, materials didàctics i una plataforma en línia gratuïta per aprendre com funciona la TA neural. Podeu seguir les novetats del projecte en el compte de Twitter @multinmt i a LinkedIn “MultiTraiNMT Erasmus Project”. Obert tant a estudiants de traducció com a professionals i empreses.
Quin consell donaries a un traductor autònom que està disposat a invertir en tecnologia per continuar treballant en aquest sector a llarg termini?
Si li agrada la tecnologia, li diria que treballi amb un bon ordinador, amb dues pantalles grans com a mínim, i que s’atreveixi a provar tot tipus de tecnologies que l’ajudin a augmentar la productivitat. Si no li agrada la tecnologia, que domini la seva llengua materna com ningú. Aquest perfil sempre va molt buscat.
—
Què t’ha semblat l’entrevista amb l’Olga?
Si ets traductor professional, ens encantaria saber quin és el teu punt de vista sobre la traducció automàtica (TA) i la postedició. Participes en projectes de postedició habitualment? Veus la TA com una amenaça o com una oportunitat per reinventar-te? Obrim el debat en els comentaris!
Leave A Comment