El síndrome del full en blanc és un fet habitual en qualsevol doctorand o doctoranda. Assolir una fita acadèmica tan important com és l’expertesa en un camp concret posa en nosaltres una càrrega de feina que, si no sabem organitzar-la, pot arribar a ser un autèntic repte.

Així, elaborar una tesi doctoral és un pas molt important no només en la carrera professional, sinó també en la personal. El fet de disposar d’un temps concret per dur a terme la recerca —generalment entre 3 i 4 anys— requereix una organització efectiva per poder assolir amb èxit el desitjat títol. Sovint ens trobem que no sabem com pautar aquest temps, a més d’haver de conviure amb altres aspectes com ara la redacció d’articles, la docència o la participació en congressos.

Tot plegat ens pot abocar a una situació de caos. Per aquesta raó et dono 5 consells per abordar amb èxit l’organització i la redacció d’una tesi doctoral.

1.     Crea un pla de treball a llarg termini

Tres o quatre anys passen molt ràpid si no tenim un calendari. Quan comencem una tesi hem de tenir presents aspectes tan importants com les hores diàries que hi dedicarem, les fonts de la recerca o si realitzarem docència. En aquest sentit, tenir un calendari a llarg termini ens ajuda a establir per mesos les prioritats i grans fites.

Per exemple, si volem fer una estada d’investigació en una altra universitat o institució, cal fixar els terminis de la durada. Això inclou preveure els contactes previs i la gestió de la documentació que ens demanaran (cartes de presentació, redacció del projecte, etc.) i, si hem de demanar alguna beca, quins terminis necessitem. D’altra banda, si volem assistir a algun congrés, també hem de tenir en compte el temps que necessitarem per preparar l’aportació: pòster, comunicació, sessió en un workshop

És important tenir present aquest calendari i, alhora, disposar de certa flexibilitat per poder fer-hi canvis i adaptar-ne els continguts. No podem preveure si ens sorgirà alguna entrega d’un article o la col·laboració amb altres investigadors i investigadores. Per aquesta raó és important poder modificar-lo segons avanci la recerca.

2.     Divideix la tesi doctoral en fases

Necessites una informació o documentació concreta que només es troba en una biblioteca?

Abans de començar has de fer enquestes o treballs pràctics?

La teva recerca és en un laboratori o majoritàriament pràctica?

Segons de quina disciplina provinguem, els tempos i l’estratègia no seran els mateixos. Tanmateix, hi ha un conjunt d’elements comuns a totes les tesis doctorals, ja siguin de l’àmbit cientificotècnic o de l’àmbit de les humanitats.

Així, en primer lloc, s’ha d’establir un esquema de treball, que pot variar en funció dels resultats i de la informació obtinguda, però que ha de ser la base de la tesi. En aquest esquema hi ha de constar el següent:

  • Objectius del treball
  • Metodologia
  • Fonts d’informació
  • Conclusions
  • Bibliografia
  • Annexos

El cos del treball és la part que variarà més al llarg de la tesi. Per tal de poder gestionar bé cadascun dels apartats, cal valorar sempre la informació i dades disponibles. Sovint volem tractar un tema, però, un cop feta la recerca, ens adonem que els resultats o les fonts d’informació obtinguts són insuficients. Això no ens ha de fer decaure, ans al contrari, és una oportunitat per plantejar noves hipòtesis i reorientar algun aspecte de la investigació que d’una altra manera no ens hauríem plantejat.

Contracta un corrector professional
Treballa amb correctors professionals amb un mínim de 5 anys d’experiència.

3.     Estableix uns horaris de treball i de descans

En una feina com aquesta, és imprescindible tenir un control dels horaris. En un període tan llarg és inevitable que sorgeixin entrebancs, com ara la dificultat de l’accés a la informació o l’espera dels resultats. En aquests casos, cal que siguem pragmàtics i que ens adaptem a la situació, i per aquesta raó, detectar quan hem de fer una pausa per agafar impuls.

El ritme de treball no és el mateix al principi de la tesi, quan encara ens estem iniciant en un món desconegut, que els últims mesos, quan estem immersos en la redacció final i el compte enrere de l’entrega ens apressa. La flexibilitat pot anar de nostra la mà, i establir horaris per a cada cosa optimitzarà el temps de treball: hores per a la recerca, redacció, lectura d’articles, contacte amb altres investigadors… Hi ha temps per a tot si ens organitzem de manera eficient.

Disposar de temps lliure és alhora inherent a la recerca. No per dedicar més hores a la tesi seran de més qualitat. De fet, pot passar just el contrari. Sovint cal fer una pausa per agafar perspectiva si ens encallem en algun aspecte. També és necessari establir les hores de treball diàries i les seves pauses corresponents. Si et costa parar, a internet trobaràs gestors de temps que t’indiquen quan fer una pausa, com ara el Pomodoro Timer. La teva vista, el teu cervell i el teu cos ho agrairan!

4.     La importància de l’espai de treball per redactar la tesi doctoral

En molts casos disposarem d’un despatx —compartit o individual— per poder treballar. Aquest espai ha d’estar perfectament ordenat i net, ja què ens ajudarà a l’hora de concentrar-nos.

L’organització de l’espai és important perquè ens permet treballar amb calma i augmentar la nostra productivitat. Tenir una bona il·luminació, una cadira còmoda i l’espai suficient per treballar són imprescindibles per evitar lesions musculars i dificultats de visió. Passarem moltes hores davant la pantalla de l’ordinador i tenir unes condicions òptimes de treball evitarà lesions a llarg termini.

Et recomano, a més, no tenir massa llibres, papers o carpetes sobre la taula. Tenir la documentació imprescindible per treballar evita distraccions i ajuda a tenir higiene mental. D’altra banda, afegir alguna petita planta al costat de l’ordinador ens donarà un toc de tranquil·litat i relaxació.

5.     Guarda un temps per poder corregir la tesi doctoral i traduir labstract

Que la bona feina feta durant el transcurs de la tesi no quedi enfosquida per una tesi amb faltes d’ortografia o tipogràfiques. És important planificar en aquest calendari a llarg termini un temps prudencial per deixar reposar la tesi (unes dues setmanes sense llegir-la és ideal) i tornar-la a corregir amb perspectiva.

En aquest sentit, una correcció externa és una opció molt adient, ja que una persona totalment aliena al text podrà veure errors que nosaltres mateixos no podem i donar-nos una visió imparcial que serà molt positiva de cara al resultat final.

També cal disposar d’un temps per traduir, si escau, una part del text, generalment l’abstract o les conclusions. En molts casos es fa servir un llenguatge tècnic específic, que requereix un grau elevat de coneixement. Per això, podem optar per traduir nosaltres mateixos el text i que un professional de la traducció ens el revisi, o bé optar per una traducció externa per part d’un traductor especialitzat en aquest camp. En les dues opcions ens assegurem que el text no contingui errors i que mostri la professionalitat amb la qual el doctorand o la doctoranda ha realitzat la tesi.

[maxbutton id=”17″ text=”NECESSITO UN CORRECTOR” ]

El camí d’una tesi pot arribar a ser molt enriquidor i apassionant; és un trajecte que ens farà créixer personalment i professional. La clau rau en l’organització i en gaudir d’estudiar un tema que ens apassiona.

Si estàs redactant la tesi, comparteix als comentaris quins trucs et funcionen millor per no desviar-te del teu objectiu.

 

 

Patricia Terrado Ortuño (Tarragona, 1987) és Llicenciada en Història per la Universitat Rovira i Virgili, Màster en Arqueologia Clàssica (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Autònoma de Barcelona i Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i Doctora en Arqueologia Clàssica per la Universitat Rovira i Virgili, amb Premi Extraordinari de Doctorat.

Ha realitzat la seva recerca doctoral sobre el port romà de Tarraco, publicada pel Servei de Publicacions del Port de Tarragona amb el títol El puerto de Tarraco en época romana. Fuentes, historiografía y arqueología (2019).

Ha realitzat una estada d’investigació a la Universitat de Roma – La Sapienza (2015) i participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, especialment a Alemanya i Itàlia. Autora de nombrosos articles, també ha publicat la monografia titulada Officia portuensia. Vida i treball al port a través de l’epigrafia i les fonts textuals: una aproximació a Tarraco (Port de Tarragona, 2016), obra que fou finalista al Premi d’investigació del port de Tarragona.

Actualment és investigadora adscrita de l’ICAC i treballa com a Tècnica Auxiliar d’Arxiu a l’Ajuntament d’Altafulla. Els principals temes de la seva investigació són l’arqueologia portuària, les fonts clàssiques i l’epigrafia, la topografia i l’urbanisme de la ciutat antiga, així com la historiografia i la cartografia històrica.